Les polítiques de drets humans del Txad en matèria de Salut Visual

El Sr. Attourmouzi, Cap de Divisió de Seguiment i Avaluació dels Projectes, del Ministeri de Finances i Cooperació Internacional del Txad, ens va concedir una entrevista per a traslladar-nos l’enfocament i prioritats del govern del Txad en matèria de drets humans, especialment en relació amb la salut visual.

A més, se li va preguntar sobre la situació i relació amb ONG ‘s que treballen en l’àmbit de la salut, específicament en salut visual, i com una ONG hauria de contribuir a la salut visual del país, de manera alineada amb les prioritats nacionals en drets humans, tenint en compte que el Txad és un país on la ceguesa evitable és un desafiament sanitari crític.

Durant l’entrevista, el Sr. Attourmouzi va subratllar que, encara que el Govern està compromès amb la protecció dels drets humans i de les persones amb discapacitat visual i problemes oculars, s’enfronten amb serioses dificultats per a aplicar les polítiques, per limitacions pressupostàries. Aquesta situació genera una bretxa entre la legislació existent i la realitat de moltes persones que viuen amb dificultats visuals, especialment fora de la capital.

Ens va confirmar que un dels majors desafiaments és la falta d’oftalmòlegs en un país que compta amb gran extensió geogràfica i una població de més de 15 milions d’habitants. “El nostre gran repte ara és trobar metges i especialistes en oftalmologia.”

El Sr. Attourmouzi va compartir una experiència personal sobre un accident que va tenir a trescents quilòmetres i mig de la capital i que li va provocar un traumatisme en un dels ulls:” no va ser un oftalmòleg, però va ser un metge que em va donar els primers auxilis. Sé que no sabia el que feia. I quan vaig arribar a N’Djamena, vaig visitar dues o tres clíniques, però no van poder detectar el problema de pressió ocular de l’ull impactat per l’accident. És una cosa senzilla de detectar, però ningú va saber fer-ho al Txad i vaig haver de viatjar a Sudan i Egipte.”

La precarietat de l’assistència oftalmològica al país es veu agreujada per la paralització de projectes com el centre oftalmològic de la capital que obliga molts pacients a desplaçar-se a països veïns per a rebre un diagnòstic o tractament adequats.

D’altra banda, va destacar la recent creació de l’Agència Nacional per a la Promoció de les Persones amb Discapacitat, encara que va admetre que el seguiment i avaluació de les seves polítiques encara no compta amb personal suficient. “I no és només en N’Djamena, cal estar al Txad més profund per a veure el que ocorre realment quan surts de la capital”. El Sr. Attourmouzi va reconèixer l’impacte positiu de la Fundació Ramon Martí i Bonet, valorant especialment la seva labor en N’Djamena i el seu compromís amb la formació de personal local, afegint que, si la fundació pot formar metges txadians en oftalmologia, serà un gran avantatge per al país i per a les persones que sofreixen problemes de salut visual.
L’entrevista reflexa amb claredat que, encara que els marcs legals i la voluntat institucional existeixen, sense cooperació internacional i suport sostingut, milions de persones seguiran sense accés a una salut visual bàsica.

Per a veure l’entrevista completa, fes clic en aquesta enllaç. Entrevista completa

La Fundació Ramon Martí i Bonet treballa al Txad des de 2017 i ha equipat una consulta d’oftalmologia, un quiròfan i una òptica, a l’Hospital Le Bon Samaritain, a N’Djamena. Comptem amb dos professionals locals de la infermeria, així com un oftalmòleg que ens permeten atendre més de 3.200 pacients, cada any.
Des de la Fundació Ramon Martí i Bonet reafirmem el nostre compromís de continuar formant a professionals que puguin oferir un servei d’oftalmologia de qualitat per a la població del Txad.