La pobresa, causa i conseqüència d’una mala salut ocular.
Font: IAPB, 2021. Acabar amb la pèrdua de visió evitable.
Segons la IAPB (Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa), la pobresa és causa i conseqüència d’una mala salut ocular. El 90% de les pèrdues de visió evitables les sofreixen persones en països de baixos i mitjos ingressos, la qual cosa impedeix la capacitat per a erradicar la pobresa i reduir les desigualtats i vulnerabilitats que deixen enrere a les persones.
Les taxes de ceguera a l’Àfrica subsahariana són fins a nou vegades més altes que a Amèrica del Nord. I s’uneix a una realitat en la qual col·lectius com el de dones, agricultors i persones amb discapacitats són els més propensos a patir la pèrdua de visió i les greus conseqüències que aquesta provoca.
Concretament al Txad, país de l’Àfrica subsahariana i un dels països més pobres del món, l’accés a la sanitat està molt limitat i l’atenció oftalmològica és molt precària. Una de les principals problemàtiques és la falta de professionals de salut ocular – només hi ha 1 oftalmòleg per milió d’habitants – i, a més, patologies com les cataractes i el glaucoma són d’elevada incidència a la regió, i si no són detectades i tractades a temps, condueixen a la ceguera.
