Més de 200 persones ateses en la darrera comissió al Txad
L’optometrista de l’Institut Català de Retina, Maria Ferraz, és també voluntària i col·laboradora del projecte de cooperació internacional al Txad, de la Fundació Ramon Martí i Bonet, des de fa més de 7 anys. A continuació, ens explica, en primera persona, la seva experiència a la darrera comissió, el mes d’octubre passat.
Des dels inicis del projecte, l’objectiu principal ha estat consolidar el gabinet d’optometria i oftalmologia de l’Hospital Le Bon Samaritain de N’Djamena, així com visitar a totes les persones que necessitaven la nostra atenció per millorar la seva qualitat de vida.
Aquesta darrera expedició havia estat posposada el mes de juny, degut a la fragilitat política que patía el país. Finalment, vam arribar el 22 d´octubre. Ens vam trobar l’hospital amb “l’aigua al coll”, ja que el període de pluges ha estat més llarg del compte i amb més quantitat de precipitació. El riu Chari estava en perill de desbordar-se i s’estaven construint dics amb sacs per evitar que l’aigua entrés a l’hospital. Hi havia una brigada de 20 treballadors dia i nit que vigilaven les entrades d’aigua; com veieu allà també els està afectant el canvi climàtic.
En aquesta ocasió, l’equip de cooperants estava format per dos infermers de quiròfan, la Carlota Solanich i l’Oriol Serna, l’oftalmòloga Maria Luz Guardati (fent les cirurgies de cataracta i visites al gabinet) i jo mateixa, optometrista (fent visites i formació), tots sota l’empara de la Fundació Ramon Martí i Bonet.
Vam estar treballant colze a colze amb la resta de l’equip txadià durant els 13 dies que va durar la Comissió.
Les jornades a l’hospital són força llargues: ens aixequem a les 6h per anar a esmorzar i comencem la consulta i el quiròfan a les 7h, amb una pausa per dinar i descansar, aproximadament a les 13h. Per la tarda, ens esperen més consultes i cirurgies, fins a les 18h -19h de la tarda. La jornada de treball acaba a les 20h per anar a sopar i a dormir d’hora.
Durant els àpats del migdia i vespre coincidim amb els jesuïtes que viuen i treballen a l’Hospital, així com amb altres cooperants de diferents nacionalitats i especialitats.
El primer dia de feina, com caiguda del cel, va arribar una nena de quatre anys a consulta que havia rebut una “picotada” amb el bec d’una gallina. Gràcies a què érem allà li vam poder salvar l´ull: la dra. va haver de posar-li 10 punts a la còrnia per tancar la ferida. Si no haguéssim estat a l’hospital i actuat amb immediatesa, la nena hagués perdut l’ ull. Tots vam coincidir que només per això ja va valer la pena aquesta comissió.
Els nostres companys txadians, la Sahada i en Sadok, són dos infermers formats en optometria, des de fa 6 anys. Gestionen el departament i el gabinet d’oftalmologia. A més, des de ja fa uns mesos, s’ha incorporat el Dr. Erik, oftalmòleg txadià que portarà la part mèdica del servei. Tots tres formen un equip increïble que junt amb els infermers de quiròfan i l’equip de la fundació hem treballat cada dia d’aquesta Comissió, de sol a sol, per fer 85 cirurgies de cataracta i passar visites a més de 200 persones. També hem fet unes 30 ulleres i hem posa’t en marxa el campímetre, una eina molt important pel control de glaucoma, malaltia amb molta presència al Txad.
El glaucoma és una malaltia ocular on el risc de ceguera és molt gran si no es compleix amb el tractament i si no es diagnostica en edats primerenques, per això és importantísima la prevenció i les campanyes que es fan a l’hospital.
D’altra banda, també hem visitat infants i joves on la malaltia està tan avançada que poques solucions se’ls pot donar. I això és el que ens deixa més “tocats” a tots. Des de la meva primera comissió el 2017, constato que cada vegada més es té consciència de la necessitat de prevenció, el compliment dels tractaments i la cura de la visió dels nens i nenes. Els primers anys no venien infants a consulta i ara, en canvi, en veiem molts que podem ajudar i proposar-los un tractament per intentar que no perdin la visió i evitar la “ceguera evitable”.
Durant l’estada a l’hospital vam tenir alguns entrebancs: la dra. Guardati va patir la malària que, per sort i amb el tractament que li van proporcionar a l’hospital, en dos dies de llit en va tenir prou per recuperar-se i poder tornar a operar. L’ Oriol, l’infermer de quiròfan, va patir una infecció al dit de la mà dreta i va estar instrumentant a la dra. amb una sola mà l’últim dia.
Per la meva part, a les tardes després de la consulta, vaig estar formant al Sadok i la Sahada en diversos temes d’optometria i posant en ordre tot el material que vam portar en aquesta comissió.
L’últim dia de visites va ser el dia 3 de novembre i com sempre ja va quedar una llista d’espera de pacients per operar en la propera comissió, el gener del 2025.
