“Hi ha milions de persones al món que són cegues perquè no tenen accés a ulleres”

2020-10-01T08:56:28+00:00 octubre 1, 2020|Categories: Fundació RMB|

La Dra. Rosa Maria Sust, Vicepresidenta de la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguera i oftalmòloga de l’Institut Català de Retina, ha estat entrevistada per Envelliment Saludable.

A l’entrevista ha parlat sobre diferents qüestions que se li han plantejat, començant per donar a conèixer l’activitat de l’entitat social a la que pertany i la importància de les fundacions, a més de l’explicació de les principals causes de ceguera al món i de l’augment de la miopia a causa de les pantalles.

A continuació, us deixem amb l’entrevista:

  • Quin paper, quina missió tenen les Fundacions en el S. XXI?

Al S. XXI la missió de les fundacions és donar prestacions en diferents àrees d’actuació (social, investigació científica, educativa, etc.) que no quedin cobertes o que estiguin fora de l’àmbit de les entitats públiques.
En el nostre cas, ajudem persones sense recursos econòmics que no poden tenir accés a tractaments oftalmològics o bé no poden aconseguir unes ulleres.

  •  Com a Vicepresidenta de la Fundació Ramon Martí i Bonet (FRMB), ens podria explicar quines són les principals línies d’actuació de l’entitat?

La FRMB té diferents línees d’actuació. D’una banda, l’aspecte mèdic, visitar pacients sense recursos i poder oferir-los un tractament o solució al seu problema oftalmològic (ja siguin unes ulleres, una cirurgia, un col·liri, etc.). Això ho fem tant per mitjà dels nostres projectes de cooperació internacional (a l’Índia, al Perú i al Txad) com del nostre projecte local, a Barcelona.
D’altra banda, hi ha la necessitat per part nostra, com a professionals sanitaris, d’explicar quin és l’estat de la salut visual als diferents països i quines mancances hi ha. Hi ha països on no tenen oftalmòlegs ni òptics, o els pocs que en tenen només treballen a la capital del país. També hi ha gran diferències (fins i tot a casa nostra) entre pacients que tenen o no recursos econòmics o bé pacients de col·lectius vulnerables.
Un altre interès important que tenim és establir programes específics, en tots els nostres projectes, de lluita i prevenció contra la ceguesa infantil.

  • Quins són els projectes més rellevants que estan portant a terme aquest any 2020?

Aquest any 2020 vam organitzar una comissió al Txad, durant el mes de gener, en què van ser operades més de 150 persones. Alhora, vam portar nou material per millorar el servei d’oftalmologia que tenim dins l’hospital universitari Le Bon Samaritain de l’orde jesuïta, a N’Djamena. També es va formar els estudiants de Medicina i d’Infermeria d’aquesta universitat.
Degut a la pandèmia de la COVID-19 hem hagut d’aturar l’enviament de comissions de voluntaris i voluntàries als projectes de cooperació internacional. Gràcies a les noves tecnologies, podem mantenir el contacte i ajudar-los via telemàtica. Tenim la sort de tenir personal format sobre el terreny que diàriament visita pacients.
Pel que fa al nostre projecte local a Barcelona, després de la situació d’alarma sanitària tornem a obrir les portes per atendre pacients a partir del proper mes d’octubre. També impartim diferents cursos de formació de voluntaris i professionals (mestres i educadors socials) per ensenyar-los un test de visió que vàrem dissenyar a la nostra fundació i que serveix per fer rastreig de la visió a escoles o entitats. Tenim convenis de col·laboració amb més de 30 entitats diferents i enguany iniciem un projecte que ens fa una il·lusió especial com és el d’ajudar a infants del projecte Proinfància (de la fundació bancària La Caixa).

  • La Medicina s’ha considerat una professió vocacional. De petita vostè ja volia estudiar aquesta disciplina? Per què va escollir oftalmologia?

Jo, de petita, amb menys de 4 anys, ja dibuixava ulls i ja volia ser metge oftalmòleg.
Els meus pares (ara ja jubilats) eren oftalmòlegs. De petita, a casa, escoltava les converses que tenien ells dos sobre pacients que eren cecs i després d’operar-los hi veien bé (abans la cataracta no era com avui i s’operava la gent només quan ja no hi veia gens bé). Sentint-los parlar dels pacients, del seu dia a dia, pensava que tenien la millor professió del món.

  • Vostè és una referent en el camp de la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE). Ens pot explicar quins són els símptomes i quin el tractament? Quina incidència té en les persones més grans de 65 anys? Quina previsió hi ha que en un futur es pugui curar?

Els símptomes de la DMAE impliquen la pèrdua de la visió central.
De vegades és una malaltia que avança lentament (com és el cas de la DMAE atròfica) i el pacient comença a notar dificultats en activitats que podem fer gràcies a tenir una bona visió central: reconèixer les cares de les persones, escriure, cosir, llegir, etc. Hi ha una altra variant, la DMAE exsudativa, que és molt més agressiva i els símptomes de la qual poden aparèixer en poques hores. Es pot veure de repent una taca fixa al centre de la visió o bé veure els objectes deformats, veure’ls de mida diferent quan comparem la visió entre un ull i l’altre.
El més important és que si una persona nota que no veu bé, contacti amb el seu oftalmòleg o bé vagi a urgències per poder ser diagnosticat com més aviat millor.
Actualment tenim tractaments per aturar la DMAE exsudativa, no pas per curar-la. Són medicaments que injectem a dins de l’ull. La DMAE també es pot prevenir o frenar-ne l’evolució amb complements de minerals, DHA, luteïna i vitamines en forma de càpsules.
Tot i els múltiples estudis fets sobre la prevalença de la DMAE, les dades varien i són molt diferents entre països. Al nostre entorn tenim una incidència de DMAE de menys del 5% en persones amb edats entre 60-65 anys, però aquesta incidència és superior al 18% a partir dels 80 anys d’edat. Cal tenir en compte que es tracta d’una malaltia que acaba afectant als dos ulls en la majoria dels pacients.
Encara cal esperar uns anys per veure el resultat de molts estudis i investigacions que s’estan fent per poder curar la DMAE, perquè és una malaltia molt complexa i d’origen hereditari. Actualment s’investiga amb cèl·lules mare i amb teràpia gènica, però no tenim encara resultats de tractaments que puguin ser vàlids per als pacients.

  • Quines són les principals causes de ceguesa a Espanya? I als països en vies de desenvolupament?

Les principals causes de ceguesa a Espanya són la retinopatia diabètica (que pot afectar fins i tot persones joves) i la DMAE (causa principal de ceguesa entre la gent gran). També hi ha altres malalties dels ulls que poden provocar ceguesa, com el glaucoma, les malalties de la còrnia, l’alta miopia, etc.
Les principals causes de ceguesa als països en vies de desenvolupament són la manca d’ulleres i les cataractes. Cal pensar que hi ha milions de persones al món que són cegues perquè no tenen accés a aconseguir ulleres o bé no disposen de cap servei d’oftalmologia amb la maquinària i els professionals necessaris per fer cirurgies de cataracta. També hi ha altres causes, com el Tracoma i la falta de vitamina A.

  • Quines són les principals malalties i problemes oculars que pateix la població en el nostre país?

És diferent segons la edat.
En els nens és molt important que a partir del 4 o 5 anys se’ls faci una revisió oftalmològica per detectar si veuen bé i si hi ha un ull gandul. Un 30% de la població infantil té problemes de visió que es poden corregir amb ulleres, i un ull gandul es pot rehabilitar si el detectem a temps.
Entre la població adulta, també existeixen problemes de visió que es poden corregir amb ulleres (la presbícia, per exemple, que sol començar a partir del 40 anys) però és important fer-se una revisió oftalmològica un cop a l’any per detectar a temps malalties com el glaucoma.
També hi ha persones amb més risc de patir malalties oculars, com els pacients diabètics, els que tenen malalties autoimmunes o les persones que tenen familiars amb malalties oculars que poden ser hereditàries (com el glaucoma, la DMAE, etc.)

  • Quina incidència té en la salut dels nostres ulls l’ús i l’abús de les noves tecnologies? Com afecta la població infantil i juvenil? Es preveu que tindran més problemes que les generacions anteriors?

L’any passat es van presentar els primers resultats de l’estudi “Visió 2020”. És un estudi fet per l’OMS que es va iniciar fa uns anys per conèixer les principals causes de ceguesa al món i com evitar-les.
Gràcies a aquest estudi i d’altres, sabem que la miopia augmentarà exponencialment els propers anys i que un dels motius principals és l’ús de les pantalles d’ordinador i dispositius mòbils. Per evitar-ho, és important que fem activitats a l’aire lliure (caminar, fer esport..), ja que quan estem davant d’una pantalla obliguem els nostres ulls a treballar i enfocar per veure bé a curta distància durant moltes hores seguides. Això cal compensar-ho fent activitats que impliquin que els nostres ulls enfoquin a altres distàncies.

  • Parlem de prevenció. En general, al nostre país, les persones visiten regularment l’oftalmòleg? És important, a partir dels 45 o 50 anys, fer una visita anual?

En el nostre entorn hi ha molts professionals dedicats al camp de la salut visual i la majoria de les persones coneixen la necessitat de tenir cura dels ulls. Caldria fer una revisió oftalmològica un cop a l’any a partir dels 40 anys.

  • La sanitat pública ofereix una bona cobertura de prestacions? Quins serveis no estan contemplats?

La sanitat pública ofereix una bona cobertura en l’àmbit de la oftalmologia. No estan contemplats alguns àmbits de la oftalmologia dins la sanitat pública, com per exemple la cirurgia refractiva.

  • Sentim a parlar molt de cirurgia refractiva. Ens podria explicar en què consisteix? En quins casos es recomana? Es pot fer a qualsevol edat?

La cirurgia refractiva és una subespecialitat de la oftalmologia que consisteix en aconseguir que mitjançant un tractament (quirúrgic, làser, etc.) un pacient pugui aconseguir veure bé sense haver de dur ulleres. Abans de fer aquest tractament, el pacient cal que faci unes proves per veure si és un bon candidat per poder-se operar i quin és el tipus de tractament més convenient en el seu cas. També cal ser major d’edat i tenir una graduació estable durant un mínim de dos anys per poder-se operar.

  • Per finalitzar, em podria completar la frase, fer-se gran és…?

no deixar d’aprendre mai.

 

Podeu veure l’entrevista original a:  https://envellimentsaludable.com/personatge-destacat/rosa-maria-sust/

 

 

 

Deixa Un Comentari